Ridícul total de la Manifestació unionista de SCC,PP i C´s

Gran ridícul de la manifestació convocada per l´unionisme espanyolista que pretenia fer una gran demostració de força anti referèndum i contra la independència.

Així es pot definir o resumir en poques paraules la pobre manifestació convocada per SCC (coneguda ja com suciedad enlloc de sociedad civil catalana, per les seves ganes d´embrutar la bona imatge i convivència catalana), PP i Ciutadans, on hi van anar només 5.000 persones, essent generosos al comptar, (la Guardia Urbana puja la xifra a 6.500 persones, quan a les manifestacions independentistes, en canvi, sempre rebaixa el nombre real d´assistents), xifra absolutament irrissòria davant els 2.000.000 de persones que surten cada any per l´11 de setembre a favor de la independència.

On era la majoria silenciosa espanyolista de la que sempre s´omplen la boca els representants de PP i C´s?. Per més intents de convocatòries que han fet SCC, PP i C´s junts mai passen d´aquesta barrera de les 5000 persones.

Evidentment amb aquesta ridícula xifra no és estrany que no vulguin un referèndum, per por a perdre´l, com va confessar, en veu, baixa, un dels congregats: "¿como vamos a ganar un referèndum contra la independència si somos 4 gatos los que queremos seguir en España?".

Un altre membre de C,s va mostra la seva preocupació i va dir literalment "para ser éstos mejor será no hacer mas manifestaciones, estamos haciendo el ridículo". Aquest comentari ja ho diu tot.

Menció a part mereixen els lamentables crits franquistes que es van realitzar durant el recorregut de Pl. Urquinaona a Pl. Sant Jaume (per cert, els independentistes han omplert ja més de 25 vegades aquesta plaça):
"Articulo 155 ya!", "esta es nuestra policia! (referint-se a la de la comissaria de via laietana), Franco resucita España te necesita!.

Tot plegat una lamentable manifestació , permesa per l´alcaldessa Ada Colau (un capítol negatiu més a sumar després dels penosos fets de l´estàtua de Franco i dels carrets als Fossar de les moreres) amb majoria de gent gran nostàlgica de les èpoques de dictadura.